“AGRADECIDA Y EMOCIONADA”

Estic recollint la taula del meu taller, el meu raconet màgic a on creo i esdevinc el meu alter ego, Keremel. Aquest raconet està habitat per diminuts éssers vius , que a molts poden donar certa aprensió, inclús terror. A mi personalment m’agraden i mantenen el taller net d’altres habitants més molestos. Parlo dels  dracs. Un dia d’aquests  dedicaré algun penjoll a aquest bell i magnífic rèptil.

Deso les eines en el seu calaix, betes i fils embolicats en les seves bobines i guardats en la foscor de la caixa, recullo els llapis i els deixo reposar com soldats en el llapisser, preparats per delinear noves idees i donar forma a aquella inspiració que arriba como una clarividència en el moment més inesperat.

Abaloris, vidres, velluts, bronses i botons en calaixos, calaixets, pots i potets...Notes, llibretes, dibuixos i carpetes, doblegats i arxivats ...  I jo que pensava que una d’aquestes nits visitaria la meva taula, des de el seu món fantàstic, en Didalet, el follet  domèstic que tot ho endreça i neteja. Però aquesta vegada he hagut de recollir-ho tota sola.

Aquesta publicació ve a donar les gràcies a totes les persones que heu fet del meu hobbie un dels meus life motiv. La creativitat sempre ha format part del meu temps però Keremel és una altre història. Keremel va néixer sense cap pretensió ni econòmica ni egocèntrica. Va néixer per evadir la meva ment després d’una època trista i dolorosa. En aquest racó ple de dracs i andròmines he plorat, ric, m’inspiro, m’equivoco, rectifico, trobo, perdo, faig, desfaig: Invento. És per dir-ho d’alguna manera, el meu temple.

Aquest any, Agraïda a la Pilar Mena perquè sempre em diu que sí i per a mi és un gran honor poder fer dels seus dibuixos petites i modestes obres artesanals.

Agraïda a les Martes que envolten la meva vida ( Coll, Martínez i Sanjuan) i fan que Keremel pugui estar al carrer a l’abast de tothom; gràcies per la  vostra bona feina , la gran implicació i contagiosa passió.

Agraïda a les xarxes socials perquè les meves creacions han arribat a un públic més gran. La rebuda i acollida de tot el que he fet ha estat molt gratificant i del tot inesperada. El vostres comentaris i paraules com ja us he dit de forma repetida, han alimentat la meva motivació i vitaminat les meves energies.

Agraïda per les vegades que heu compartit les meves publicacions per fer més gran la teranyina , gràcies pels infinits “M’agrada”   i les històries  que m’heu explicat en privat fent-me còmplice dels vostres “deliris”

Després de setmanes, dies i hores de feina, cada una de les peces que faig, ha passat entre els meus dits infinites vegades fins que ha estat del tot finalitzada, tenen la meva empremta que la fa imperfecta i artesanal , que la fa única:

Un objecte fet a mà, pel seu caràcter únic, els seus capricis i imperfeccions, porta l'emprenta del seu creador. Percebem el temps i la meticulositat que ha dedicat a la seva obra, i, en conseqüència, sentim vers a ell un major vincle afectiu. Carl Honoré "Elogi a la Lentitud"

I eternament Agraïda al meu soci que vol ser anònim i quedar-se a l’ombra , si pot ser d’un pi ben gros a prop de la Creu de Sant Isidre. Sense ell tot seria impossible i amb ell tot és possible.

Emocionada  quan acabades les peces i em disposo a distribuir-les com la Caputxeta vermella camí de ca les Martes. Es un dels moments que més m’agraden , però abans, m’acomiado de cada una d’elles, revisant-les una a una i pensant en silenci, a quin destinatari aniràs? Seràs un regal que farà feliç a algú? Seràs desig imprescindible d’algun ull? Et convertiràs en talismà ? Viatjaràs lluny d’aquí?... Em venen multitud d’històries possibles al cap. Les fotografio en un escenari adient i busco el seu millor perfil

Emocionada més tard quan us veig pel carrer i amb els vostres comentaris nodriu de nou el meu esperit

Emocionada amb aquells encàrrecs especials que concedeixen a la joia un espai protagonista en un moment màgic de la festa. Es tot un honor.

I la festa s’apropa i sembla que l’ànim aquest any no és el que era. Però aquella olor dolça del nard que impregna l’habitació ha despertat una petita espurna del sentiment perdut  i després la corrent d’aire em portarà una mica de l’alfàbrega del rebedor i una altre espurna vol encendre les emocions... I llavors tombant la cantonada del meu carrer veig que el barri està de preparatius i el portal de l’Isidre l’ engalanen amb cura per rebre el Sant. De cop un formigueig em recorre l’estomac. La  visita sobtada d’en Ciscu a la feina em provoca el segon formigueig i vigília de Festa un retrobament imprevist amb la Sandra em desafia i ja tenim el tercer formigueig a la panxa, com si dels tres morterets personals es tractes, que han fet que de cop tot torni, tot desperti.

Arriba la festa i el moment de la descompressió. Amb la pólvora de les carretilles i les primeres cremades al costat d’una de les meves germanes adoptades, la Montse,  es dispara el sentiment i em sento novament Emocionada .

Emocionada de trobar als amics i robar al temps la instantània, i el paso doble d’Amparito Roca com a colofó de la primera presa de contacte per després improvisar  un  moment de revista amb en Ciscu i la Sandra sota la veu de la Loli a lo Lina Morgan cantant Agradecida y emocionada :

La luz se enciende,
sonó la orquesta,
todo es igual que ha sido ayer,
Todo es hermoso,
todo es alegre,
maravilloso fue volver

Agradecida y emocionada, solamente puedo decir,
Gracias por Venir

I mentre jo reia per l’escena tan autèntica i genuïna vaig pensar, si senyor, així em sento Agraïda i Emocionada